Platja d'Aro

Platja d’Aro forma part del terme municipal Castell–Platja d’Aro. Des d'aquest estiu, Castell-Platja d’Aro rebrà els seus visitants com a Destinació de Turisme Familiar.

Visites Culturals

MUSEU DALI FIGUERAS

El Teatre-Museu Dalí, l’objecte surrealista més gran del món, ocupa l’edifici de l’antic Teatre Municipal, construcció del segle XIX destruït a la fi de la Guerra Civil. Sobre aquestes ruïnes, Dalí va decidir crear el seu museu.


Boscs de BRUIXES i BANDOLERS

Interessant ruta per conèixer els fenòmens de la bruixeria i del bandolerisme en el context de l'època del barroc en un espai concret, els boscos del Montseny, les Guilleries i el Lluçanès.
Consta d'itineraris rurals per a la pràctica de senderisme i cicloturisme i en les cinc poblacions se celebren esdeveniments relacionats ambla temàtica com:
-Fira de les Bruixes a Sant Feliu Sasserra
-Estiu Bandoler i El Ball de Bruixes a Viladrau
-l' Embruix i Torna Serrallonga! a Sant Hilari Sacalm
-Fira de Rocaguinarda a Olost
-Fira Terra de Bruixes i Bandolers a Arbúcies.

Monastir de Sant Feliu de Guíxols

Monestir . Es fundà com a monestir benedictí sota l’advocació del màrtir Sant Feliu l’Africà. És el conjunt arquitectònic més important de la ciutat, i el que de la mateixa manera l’identifica més. La documentació trobada data de la primera meitat del s. X. El recinte emmurallat tenia tretze torres i cinc portals dels quals es conserven actualment només dues torres i un portal. Les muralles arribaven fins la rambla Vidal i tancaven el recinte per la placeta Sant Joan, el Passeig i el monestir. L’any 1696 el recinte emmurallat fou destruït pels francesos de manera que actualment no se’n conserva pràcticament res. L’edifici barroc del monestir data del s. XVIII és només una part del mil·lenari conjunt fortificat, on podem dir que es barregen tots els estils arquitectònics, des del preromànic fins al barroc; així doncs, és difícil esbrinar la funció de cada un dels seus elements. Actualment, el monestir és la seu del Museu d’Història de la Ciutat. La Porta Ferrada s. IX-X és l’element arquitectònic que resta en un dels costats del monestir, i està formada per tres arcs de ferradura sostinguts per quatre columnes cilíndriques d’un metre d’alçada aproximadament. L’Arc de Sant Benet (1747) és la porta que està situada davant del monestir i era l’entrada al recinte del monestir benedictí. Les torres del Fum (s. X-XI) i del Corn (s. XI) fan costat a la façana de l’església; la torre del Fum és de planta semicircular i és des d’on es feien senyals de fum quan el vigilant veia arribar l’enemic per la mar, i volia avisar el poble de la presència d’aquests. La torre del Corn és de planta rectangular, i és des d’on es tocava el corn, també per avisar el poble de la presència dels enemics. Sobre velles construccions, els monjos hi feren bastir l’església monacal (s. IX-XV). La primera fase és d’estil romànic (s. IX-XIV). Aquesta correspon al frontis de l’església i al primer tram de la seva nau. El Crist, encara que és de procedència navarresa, també és romànic. Durant els segles XIV i XV s’amplia l’església, és la part gòtica del temple que inclou la resta de la nau, el creuer, tres absis amb finestres amb arcs ogivals, voltes i claus de volta decorades. La titular, amb Sant Feliu, és la Mare de Déu del Àngels.

El Museu de la Nina

Situat al nucli antic de Castell d'Aro, a les dependències de l'Ajuntament, en el marc d’un conjunt
declarat "Bé Nacional d'Interès Cultural" per la Generalitat de Catalunya l'any 1995.

Castell de Benedormiens

El Castell de Benedormiens, origen de la vila de Castell d'Aro, apareix documentat per primera vegada l'any 1041, quan les autoritats religioses, els nobles i cavallers del territori, lliuren al Monestir de Sant Feliu
de Guíxols la custòdia del castell amb l'obligació de protegir dels atacs dels musulmans tota la Vall d'Aro.

Vil·la Romana Pla de Palol (davant hotel Xaloc)

Aquestes ruïnes ens mostren els secrets i misteris de la cultura romana. La descoberta
d’aquest món antic submergeix el visitant en les arrels de la història d’aquestes
contrades. Segons totes les referències, la vil·la inicia activitat a l’entorn del segle I a.C.
i subsisteix fins al final de la romanització, al segle VI d.C. Hauria ocupat una àrea de
10.000 m2, una part important dels quals correspondrien a patis i a espais no construïts.
La vil·la explotava els recursos naturals de la terra, tant l’agricultura com el conreu de
la vinya, així com l’extracció d’argila per a la fabricació de ceràmica. Els productes
obtinguts s’exportarien per mar gràcies al port natural que constituïa Cala Rovira.

Es Tint

Abans cada poble costaner tenia un establiment -normalment de tipus gremial- que es destinava a tenyidor de xarxes. Actualment en queden molt pocs: a la Costa Brava només s'ha recuperat l'edifici de Sa Perola a Calella de Palafrugell i Es Tint de Lloret de Mar.